RIPOLLÈS - TAGA ( 2038 m ) Dia 14 Febrer 2010
Hora de sortida: 2/4 de 7 del mati de la UEC de Barcelona. Amb autocar.
Temps de marxa: 5 a 6 hores ( depèn de la neu que si trobi)
Desnivell: 500 m.
Dificultats tècniques: Mitjanes
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos, dies abans depenen de l’estat de l’aneu es tindrà que portar grampons. La participació es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar, la qual, recordem que la A i B no cobreixen els accidents a més de 2.000 m si no disposeu del carnet C, cal fer una ampliació puntual per aquesta sortida.
NOTA: Si degut a la quantitat d’aneu acumulada, no poguéssim fer el Taga, faríem la 4ª etapa del Camí dels Bons Homes, GOSOL – BAGÀ.
La propera sortida serà el dia 14 de Març del 2010 al Bergadà “Cap Verd” 2.268 m.
dijous, 26 de novembre del 2009
17/01/10 BERGUEDÀ - ROC DE CALLARAS
BERGUEDÀ - ROC DE CALLARAS ( Pedró de Puig Lluent 1765n m )
Dia 17 de Gener 2010
Hora de sortida: 2/4 de 7 del mati de la UEC de Barcelona. Sortida amb autocar.
Temps de marxa: 5 hores
Desnivell: 685 m.
Dificultats tècniques: Baixes
Itinerari: Sanat Jaume de Frontanyà – Roc de Callaras – Roc de la Lluna – La Pobla de Lillet.
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos. La participació es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa.
Per qualsevol consulta els dies 11 i 15 el vocal Sigfrid Saperas estarà disponible a la UEC de Barcelona telf. 93 454 32 47 93 454 32 47 o el correu: unexca@terra.es
La propera sortida serà el dia 14 de Febrer del 2010 al “TAGA” 2.038 m.
Sant Jaume de Frontanyà (21,15 km²), que el 1937 canvià el seu nom pel de Frontanyà de Roca, és un municipi situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l'envolta per tres bandes: al S i a l'W per una estreta i llarga faixa de territori del terme de les Llosses; a l'E pel terme de Vila donja i al N pel de Gombrèn; l'únic punt d'unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el terme municipal de la Pobla de Lillet, al NW.
Des d'un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l'orde augustinià. La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n'era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant Jaume. Els Mataplana respectaren, en general, els privilegis i les franqueses de Sant Jaume de Frontanyà
La serra de Catllaràs es troba entre les poblacions de Guardiola de Berguedà i Ripoll al Prepirineu Català. Aquesta serra va ser declarada l'any 1992 Espai d'interès natural, essent inclosa per aquest motiu i atesos els seus grans valors ecològics, dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya. Es tracta d'una zona pirinenca que pertany a la província de Barcelona de gran bellesa i riquesa natural, on es poden trobar 7 muntanyes que arriben als 1700 metres d'altitud. Aquestes cims són: la Serra de Falgars, Fullers, Sobrepuny, Picamins, la Creu del Roser, la serra de Faig-Branca i la Morera.
Els llocs més importants que es poden visitar són el Monestir de Santa Maria de Lillet, l'Església de Sant Miquel, la Creu del Castell de la Vila, el Xalet del Catllaràs, el Mirador de la Roca de la Lluna, el Joc de Pilota, la Roca de la Moreneta, el Prat Gespador i el Roc del Catllaràs.
La protecció de la zona i la dificultat d'accés fa que sigui un hàbitat ideal pel desenvolupament de la vida natural en estat salvatge, tant es així, que a la tardor en l'època de la brama del cérvol es poden sentir a kilòmetres de distància reclamant l'atenció de les femelles.
Dia 17 de Gener 2010
Hora de sortida: 2/4 de 7 del mati de la UEC de Barcelona. Sortida amb autocar.
Temps de marxa: 5 hores
Desnivell: 685 m.
Dificultats tècniques: Baixes
Itinerari: Sanat Jaume de Frontanyà – Roc de Callaras – Roc de la Lluna – La Pobla de Lillet.
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos. La participació es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa.
Per qualsevol consulta els dies 11 i 15 el vocal Sigfrid Saperas estarà disponible a la UEC de Barcelona telf. 93 454 32 47 93 454 32 47 o el correu: unexca@terra.es
La propera sortida serà el dia 14 de Febrer del 2010 al “TAGA” 2.038 m.
Sant Jaume de Frontanyà (21,15 km²), que el 1937 canvià el seu nom pel de Frontanyà de Roca, és un municipi situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l'envolta per tres bandes: al S i a l'W per una estreta i llarga faixa de territori del terme de les Llosses; a l'E pel terme de Vila donja i al N pel de Gombrèn; l'únic punt d'unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el terme municipal de la Pobla de Lillet, al NW.
Des d'un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l'orde augustinià. La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n'era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant Jaume. Els Mataplana respectaren, en general, els privilegis i les franqueses de Sant Jaume de Frontanyà
La serra de Catllaràs es troba entre les poblacions de Guardiola de Berguedà i Ripoll al Prepirineu Català. Aquesta serra va ser declarada l'any 1992 Espai d'interès natural, essent inclosa per aquest motiu i atesos els seus grans valors ecològics, dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya. Es tracta d'una zona pirinenca que pertany a la província de Barcelona de gran bellesa i riquesa natural, on es poden trobar 7 muntanyes que arriben als 1700 metres d'altitud. Aquestes cims són: la Serra de Falgars, Fullers, Sobrepuny, Picamins, la Creu del Roser, la serra de Faig-Branca i la Morera.
Els llocs més importants que es poden visitar són el Monestir de Santa Maria de Lillet, l'Església de Sant Miquel, la Creu del Castell de la Vila, el Xalet del Catllaràs, el Mirador de la Roca de la Lluna, el Joc de Pilota, la Roca de la Moreneta, el Prat Gespador i el Roc del Catllaràs.
La protecció de la zona i la dificultat d'accés fa que sigui un hàbitat ideal pel desenvolupament de la vida natural en estat salvatge, tant es així, que a la tardor en l'època de la brama del cérvol es poden sentir a kilòmetres de distància reclamant l'atenció de les femelles.
dijous, 19 de novembre del 2009
13/12/09 PRIORAT - MONTSANT (1163 m )
PRIORAT - MONTSANT (1163 m )
Dia 13 de Desembre
Hora de sortida: 2/4 de 7 del matí de la UEC de Barcelona. Sortida amb autocar, per la reserva el últim dia, 30 de Novembre.
Temps de marxa: 5 hores
Dificultats tècniques: Mitjanes
Itinerari: Morera de Montsant, Camí dels Farens, Cova Santa, Grau de Tomaset, Ermita de Sant Joan de Codolar, Camí de la Lisera, Albarca.
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos. La participació
es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar.
Per qualsevol consulta, els vocals Sigfrid Saperas i Francesc Brugalada, estaran disponibles als telèfons 93 630 64 82 – 686829523 – 934549855.
La propera sortida serà el dia 17 de Gener del 2010. Berguedà - Roc de Callaras ( 1765 m )
Les serres de Montsant constitueixen un dels espais naturals més importants de les comarques meridionals de Catalunya. La seva complicada orografia ha permès la preservació d’una gran diversitat d’espècies vegetals i animals, moltes d’elles declarades protegides pel seu valor natural.
El Parc Natural està format per un total de 9.192 hectàrees, i es el tercer parc de la demarcació de Tarragona, després de la creació del Parc Natural del Ports i l’històric Parc Natural del Delta de l’Ebre. El Parc Natural del Montsant integra els municipis de la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, Margalef i la Figuera, tots ells pertanyen a la comarca del Priorat.
Estan previstes una sèrie d’actuacions com la creació del Centre d’Activitats de Muntanya i del Centre de Visitants del Priorat, la reforma de Casa Abadia com a alberg juvenil i punt d’informació del parc, la millora de les fonts del Montsant i el condicionament dels itineraris ambientals i de les zones de lleure.
Entre congostos i barrancs
El Montsant forma part d'una via d’unió entre el sistema ibèric i el Prepirineu. L’elevada diversitat biològica que aplega es veu propiciada per un particular relleu caracteritzat per un seguit de cingles, congostos i barrancs, que dificulten l’accés a l’interior de l’espai i preserven el seu aïllament.
El paisatge vegetal es defineix clarament per la vegetació mediterrània amb una certa influència submediterrània i euro-siberiana . Teixedes, murtars i espècies de flora protegida com el salze de cingle conformen una vegetació d’alt valor natural. L’espai vegetal es reparteix entre els dominis de l’alzinar amb marfull i el carrascar, que predominen en la major part de la zona, i el de la roureda seca de roure de fulla petita, que apareix als fondals més humits i als nivells superiors de la serra. Les grans extensions de rocam singularitzen aquest espai ric en elements propis d’aquesta mena d’ambients com les comunitats de poniol fruticós o de salze de cingle.
El Montsant, conjuntament amb el massís dels Ports, és un dels reductes faunístics de més
importància de les comarques meridionals catalanes. Cal remarcar l’àrea que se situa a l’entorn del riu Montsant, que constitueix una àrea de gran diversitat, representativitat i singularitat d’animals on es pot trobar la colobra llisa meridional, el turó, la mostela, la fagina, el toixó, la guineu, l’àliga cuabarrada, l’àguila daurada, l’àguila marcenca, l’esparver, el falcó pelegrí, el duc, la merla d’aigua, l’oreneta cua rogenca i el xoriguer. Al riu, s’hi troben peixos com el barb comú, la madrilla i la bagra, entre d’altres.
Pel que fa al relleu, el Montsant en alguns indrets s’assembla molt al modelat montserratí, amb elevades cingleres i monòlits de formes singulars que sovint reben noms específics, fruit de la imaginació popular (els Tres Jurats, la Cadireta, el Cap de Mort, el Bisbe...). En alguns trams dels congostos, s’han format profunds gorgs (localment anomenats cadolles) de gran bellesa i espectacularitat, destacant les anomenades Cadolles Fondes, al terme d’Ulldemolins. Cal esmentar, també, el gran nombre de fonts existents i la gran quantitat de coves i avencs que s’han format, que a més del seu interès hidrogeològic i faunístic, són indrets privilegiats des del punt de vista esportiu.
El Montsant és també un espai amb un important patrimoni arqueològic i arquitectònic. Les troballes arqueològiques fetes arreu de les serres de Montsant deixen constància de l’antiguitat de l’establiment humà en aquest territori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
