Benvingudes i benvinguts al Blog de Cims i Indrets més Singulars de Catalunya

dilluns, 28 de desembre del 2009

21/03/09 Alt Urgell Moles del Corb i de Sant Horonat

BERGUEDÀ – CAP VERD (2283 m) Dia 21 de Març 2010
CANVI DE SORTIDA:
Alt Urgell Moles del Corb i de Sant Horonat (1061m)

Hora de sortida: 2/4 de 7 del matí de la UEC de Barcelona amb autocar (cal fer reserva)

Temps de marxa: 5 hores

Dificultats tècniques: Mitjanes

Vocals Ramon Fonoll i Sigfrid.

La propera sortida(amb permis de la neu) els dies 24 i 25 de Abril . Cal reservar autocar i refugi ULTIM DIA DE LA RESERVA EL 21 de Març

De no omplir un autocar de 30 la sortida es cambiara per un altre de un dia el 25 .

dijous, 26 de novembre del 2009

14/02/10 RIPOLLÈS - TAGA

RIPOLLÈS - TAGA ( 2038 m ) Dia 14 Febrer 2010

Hora de sortida: 2/4 de 7 del mati de la UEC de Barcelona. Amb autocar.
Temps de marxa: 5 a 6 hores ( depèn de la neu que si trobi)
Desnivell: 500 m.
Dificultats tècniques: Mitjanes
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos, dies abans depenen de l’estat de l’aneu es tindrà que portar grampons. La participació es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar, la qual, recordem que la A i B no cobreixen els accidents a més de 2.000 m si no disposeu del carnet C, cal fer una ampliació puntual per aquesta sortida.

NOTA: Si degut a la quantitat d’aneu acumulada, no poguéssim fer el Taga, faríem la 4ª etapa del Camí dels Bons Homes, GOSOL – BAGÀ.


La propera sortida serà el dia 14 de Març del 2010 al Bergadà “Cap Verd” 2.268 m.

17/01/10 BERGUEDÀ - ROC DE CALLARAS

BERGUEDÀ - ROC DE CALLARAS ( Pedró de Puig Lluent 1765n m )
Dia 17 de Gener 2010
Hora de sortida: 2/4 de 7 del mati de la UEC de Barcelona. Sortida amb autocar.
Temps de marxa: 5 hores
Desnivell: 685 m.
Dificultats tècniques: Baixes
Itinerari: Sanat Jaume de Frontanyà – Roc de Callaras – Roc de la Lluna – La Pobla de Lillet.
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos. La participació es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa.
Per qualsevol consulta els dies 11 i 15 el vocal Sigfrid Saperas estarà disponible a la UEC de Barcelona telf. 93 454 32 47 93 454 32 47 o el correu: unexca@terra.es
La propera sortida serà el dia 14 de Febrer del 2010 al “TAGA” 2.038 m.

Sant Jaume de Frontanyà (21,15 km²), que el 1937 canvià el seu nom pel de Frontanyà de Roca, és un municipi situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l'envolta per tres bandes: al S i a l'W per una estreta i llarga faixa de territori del terme de les Llosses; a l'E pel terme de Vila donja i al N pel de Gombrèn; l'únic punt d'unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el terme municipal de la Pobla de Lillet, al NW.
Des d'un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l'orde augustinià. La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n'era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant Jaume. Els Mataplana respectaren, en general, els privilegis i les franqueses de Sant Jaume de Frontanyà

La serra de Catllaràs es troba entre les poblacions de Guardiola de Berguedà i Ripoll al Prepirineu Català. Aquesta serra va ser declarada l'any 1992 Espai d'interès natural, essent inclosa per aquest motiu i atesos els seus grans valors ecològics, dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya. Es tracta d'una zona pirinenca que pertany a la província de Barcelona de gran bellesa i riquesa natural, on es poden trobar 7 muntanyes que arriben als 1700 metres d'altitud. Aquestes cims són: la Serra de Falgars, Fullers, Sobrepuny, Picamins, la Creu del Roser, la serra de Faig-Branca i la Morera.
Els llocs més importants que es poden visitar són el Monestir de Santa Maria de Lillet, l'Església de Sant Miquel, la Creu del Castell de la Vila, el Xalet del Catllaràs, el Mirador de la Roca de la Lluna, el Joc de Pilota, la Roca de la Moreneta, el Prat Gespador i el Roc del Catllaràs.
La protecció de la zona i la dificultat d'accés fa que sigui un hàbitat ideal pel desenvolupament de la vida natural en estat salvatge, tant es així, que a la tardor en l'època de la brama del cérvol es poden sentir a kilòmetres de distància reclamant l'atenció de les femelles.

dijous, 19 de novembre del 2009

13/12/09 PRIORAT - MONTSANT (1163 m )

PRIORAT - MONTSANT (1163 m )

Dia 13 de Desembre

Hora de sortida: 2/4 de 7 del matí de la UEC de Barcelona. Sortida amb autocar, per la reserva el últim dia, 30 de Novembre.

Temps de marxa: 5 hores

Dificultats tècniques: Mitjanes

Itinerari: Morera de Montsant, Camí dels Farens, Cova Santa, Grau de Tomaset, Ermita de Sant Joan de Codolar, Camí de la Lisera, Albarca.

A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos. La participació

es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar.

Per qualsevol consulta, els vocals Sigfrid Saperas i Francesc Brugalada, estaran disponibles als telèfons 93 630 64 82 – 686829523 – 934549855.

La propera sortida serà el dia 17 de Gener del 2010. Berguedà - Roc de Callaras ( 1765 m )


Les serres de Montsant constitueixen un dels espais naturals més importants de les comarques meridionals de Catalunya. La seva complicada orografia ha permès la preservació d’una gran diversitat d’espècies vegetals i animals, moltes d’elles declarades protegides pel seu valor natural.

El Parc Natural està format per un total de 9.192 hectàrees, i es el tercer parc de la demarcació de Tarragona, després de la creació del Parc Natural del Ports i l’històric Parc Natural del Delta de l’Ebre. El Parc Natural del Montsant integra els municipis de la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, Margalef i la Figuera, tots ells pertanyen a la comarca del Priorat.

Estan previstes una sèrie d’actuacions com la creació del Centre d’Activitats de Muntanya i del Centre de Visitants del Priorat, la reforma de Casa Abadia com a alberg juvenil i punt d’informació del parc, la millora de les fonts del Montsant i el condicionament dels itineraris ambientals i de les zones de lleure.

Entre congostos i barrancs

El Montsant forma part d'una via d’unió entre el sistema ibèric i el Prepirineu. L’elevada diversitat biològica que aplega es veu propiciada per un particular relleu caracteritzat per un seguit de cingles, congostos i barrancs, que dificulten l’accés a l’interior de l’espai i preserven el seu aïllament.

El paisatge vegetal es defineix clarament per la vegetació mediterrània amb una certa influència submediterrània i euro-siberiana . Teixedes, murtars i espècies de flora protegida com el salze de cingle conformen una vegetació d’alt valor natural. L’espai vegetal es reparteix entre els dominis de l’alzinar amb marfull i el carrascar, que predominen en la major part de la zona, i el de la roureda seca de roure de fulla petita, que apareix als fondals més humits i als nivells superiors de la serra. Les grans extensions de rocam singularitzen aquest espai ric en elements propis d’aquesta mena d’ambients com les comunitats de poniol fruticós o de salze de cingle.

El Montsant, conjuntament amb el massís dels Ports, és un dels reductes faunístics de més
importància de les comarques meridionals catalanes. Cal remarcar l’àrea que se situa a l’entorn del riu Montsant, que constitueix una àrea de gran diversitat, representativitat i singularitat d’animals on es pot trobar la colobra llisa meridional, el turó, la mostela, la fagina, el toixó, la guineu, l’àliga cuabarrada, l’àguila daurada, l’àguila marcenca, l’esparver, el falcó pelegrí, el duc, la merla d’aigua, l’oreneta cua rogenca i el xoriguer. Al riu, s’hi troben peixos com el barb comú, la madrilla i la bagra, entre d’altres.

Pel que fa al relleu, el Montsant en alguns indrets s’assembla molt al modelat montserratí, amb elevades cingleres i monòlits de formes singulars que sovint reben noms específics, fruit de la imaginació popular (els Tres Jurats, la Cadireta, el Cap de Mort, el Bisbe...). En alguns trams dels congostos, s’han format profunds gorgs (localment anomenats cadolles) de gran bellesa i espectacularitat, destacant les anomenades Cadolles Fondes, al terme d’Ulldemolins. Cal esmentar, també, el gran nombre de fonts existents i la gran quantitat de coves i avencs que s’han format, que a més del seu interès hidrogeològic i faunístic, són indrets privilegiats des del punt de vista esportiu.

El Montsant és també un espai amb un important patrimoni arqueològic i arquitectònic. Les troballes arqueològiques fetes arreu de les serres de Montsant deixen constància de l’antiguitat de l’establiment humà en aquest territori.


dilluns, 7 de setembre del 2009

8/11/09 Gr107 Grèixer - Bellver

ELS CIMS I INDRETS MÉS SINGULARS DE CATALUNYA
BERGUEDÀ - CERDANYA

GR – 107 GREIXER - BELLVER 1.764 m.

Dia 8 de Novembre 2009 - Sortida amb autocar

Trobada: A les 6:00 h. del matí a la UEC de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 576. Esmorzarem a la Colònia Rosal. Dinar de motxilla.
Itinerari: Des de Greixer per el GR-107 fins a Bellver de Cerdanya a on ens re collira l' autocar.
Temps de marxa: 6 hores. Kilòmetres a fer 17,874

Dificultats tècniques: Baixes

A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i el terreny previstos. La participació es voluntària igratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar.
Per la reserva de l’autocar, el últim dia el 18 d’Octubre. ( dia de la sortida al Pedraforca).
Vocals de sortida, Sigfrid Saperas i Francesc Brugalada.

diumenge, 26 de juliol del 2009

18/10/09 Pedraforca

ELS CIMS I INDRETS MÉS SINGULARS DE CATALUNYA

BERGUEDÀ - POLLEGO SUPERIOR DEL PEDRAFORCA ( 2498 m)

18 d’Octubre 2009

Hora de sortida: 2/4 de 7 del mati de la UEC de Barcelona
Temps de marxa: 4:00 hores (ascensió)
Desnivell: 950 m de pujada.
Dificultats tècniques: Mitjana alta. Hi ha alguns punts que requereixen atenció cal estar ben preparat.
Itinerari: Mirador del Grasolet, Refugi Lluis Estasen, Coll Verdet, Pollego Superior, Enforcadura, Pla de la Serra i Gósol.
Sortida amb autocar
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos. La participació es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar, la qual, recordem que la A i B no cobreixen els accidents a més de 2000 m., val fer una ampliació puntual per aquesta sortida.


Sortida alternativa:


BERGUEDÀ - EL PONT CABREDIS Durada: 5:00 h.

L’itinerari per accedir-hi amb prou valors propis, requereix una certa atenció, cal vigilar els buits als peus i utilitzar bé les mans i els peus per ajudar-se en alguns trams. En general la sortida es suau.

La propera sortida: 8 Novembre 2009, Cerdanya (GR-107) Greixer – Bellver (1764 m)


NOTA: Se suspens la sortida dels dies 11, 12 i 13 Setembre a LA PICA D’ESTATS, per no disposar de places en el refugi de Pinet, fins al 14 d’octubre, en el seu lloc es farà la sortida els mateixos dies a l’ANETO 3.403,5 m.


El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que està formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó superior té una altitud de 2.506,1 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.475,4 metres) i el Pollegó inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.
Està situat dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.
Els pobles del voltant són Gòsol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que las dues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.
El massís del Pedraforca està situat al nord-oest de la comarca del Berguedà. S'hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També podem arribar-hi venint a través de la carretera que passa per Tuixén, Josa de Cadí i Gósol (C-563).
És molt recomanable visitar el mirador de Gresolet. Es tracta d'un mirador que queda literalment penjant d'un cingle i des d'on, si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular.

11-12-13/09/09 Aneto

ELS CIMS I INDRETS MÉS SINGULARS DE CATALUNYA

EL ANETO ( 3403,05 m )

Dies 11, 12 i 13 Setembre 2009

Trobada: Refugi de la Renclusa (2140 m ) per sopar.

Temps de marxa: Dia 12, de pujada al cim de l’Aneto, 5 hores

Dificultats tècniques: Mitjana alta.

A tenir en compta: Dia 11, sopar i dormir al refugi, el dia 12 esmorzar, sopar i dormir. Resta de menjades cada un per el seu compte. En el refugi es poden encarregar els dinars. Cal reservar al refugi, mitja pensió, dia 19 d’agost, últim dia. Places limitades.
Cal portar la roba i calçat adequats, a la temporada i terreny previstos, recordant que es una ruta d’alta muntanya. Tenim que preveure que trobarem neu i glacera, i cal portar grampons i piolet.
La participació es voluntària i gratuïta per els socis de la UEC; hi haurà un recàrrec extra per els no socis en concepte d’equiparació amb la quota social de 6 €.

Inscripcions i anul-lacions: La inscripció dels nous vinguts, es farà únicament a l’entitat, prèvia entrevista amb el responsable de la sortida, el qual informarà de la dinàmica de l’activitat, i si aquesta correspon al vostre nivell. En cas d’anulació, la paga i senyal de 20 € per nit es perdrà, cal avisar al responsable.

Assegurança/Llicencia federativa: L’entitat declina tota responsabilitat per qualsevol tipus d’accident provocat o sofert pels excursionistes i obliga la possessió d’una pòlissa d’assegurança que cobreixi el risc de les activitats de muntanya, cal recordar que l’assegurança del RACC no cobreix aquest tipus d’activitats. Es obligatòria la llicencia federativa modalitat C o D, la llicencia A i B no cobreixen els accidents a mes de 2000 m, cal fer una ampliació puntual per aquesta sortida.
Per el descompte del preu del refugi, la llicencia a de ser FEDME. Preu de la mitja pensió, amb descompte FEDME 26 €, sense la llicencia 36 €.
Per qualsevol consulta, el vocal Sigfrid Saperas, estarà disponible els telèfons 93 630 64 82 i al mobil 686 829 523, durant el mes d’agost. El dia 7 de setembre a la UEC de Barcelona telf. 93 454 32 47 i el correu unexca@terra.es o sigfridalba@telefonica.net

L’ANETO

Per pujar a l’Aneto este que anar ven preparat, no es una ascensió massa complicada per els excursionistes experimentats, però este que travessar el glaciar i franquejar el famós pas de Mahoma, per lo que exigeix una mica de destresa. No es un pas difícil, dons te bons agafadors en la roca, però te grans precipicis a cada canto, lo que suposa evidentment un cert risc. També necessitarem unes bones cames i un cord fort, per que el desnivell a superar arriba als 1300 m. des de La Reclusa i de 1500 m començant l’ascensió en el Pla de la Besurta, asta a on es pot arribar amb el cotxe.
El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva alçada és de 3.403,5 metres. Al seu cim es va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó.
És considerat el punt més alt dels Països Catalans.
Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents. La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagorça).
Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la Noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigües de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.
Quan va ésser cartografiat per primera vegada se li va donar el nom del poble d'Aneto, a la vall de Barravés, que és on un equip francès estava fent aquestes tasques. Es diu que, ja que aquest pic en occità gascó es coneixeria com a "Neto" (o "Nethou", segons la grafia afrancesada, a vegades utilitzada avui), els devien semblar –possiblement– noms foneticament similars. En realitat, l'ús occità gascó només diu "pic d'Aneto" (forma sòlidament atestada per exemple en la Vall d'Aran).
Encara que és un pic molt visible des dels ports que comuniquen Luishon amb Benasc, la seva primera ascensió no es va produir fins a l'any 1842, el 20 de juliol. Un grup de sis persones, sortides de Luishon, van arribar al cim seguint un estrany itinerari. Els sis expedicionaris van ésser Platon de Tchihatcheff, promotor del viatge juntament amb Albert de Franqueville i els guies Jean Sors, Pierre Sarrio, Bernat Arrazau i Pierre Redonnet.
L'1 de març de 1879 Monts, Courrèges i Paget culminarien la primera ascensió a l'hivern, i el 8 d'abril de 1904 Robach i La Falisse farien la primera pujada amb esquís
Aquesta muntanya i les que l'envolten han donat lloc al més important centre d'alpinisme dels Pirineus.
En l'actualitat cada un dels dies de la primavera –amb esquí de muntanya– i de l'estiu hi pugen bon nombre de persones, ja que els itineraris habituals són fàcils i existeixen carreteres i camins que permeten còmodes aproximacions. A l'estiu fins i tot hi ha un servei d'autobús –amb horaris adients– des de Benasc fins al final de la carretera (la Basurta) molt a prop ja del refugi de la Renclusa, començament de l'itinerari més habitual.
El segon dels itineraris normals –pel coll de Corones– és servit també a l'estiu amb un transport públic. D'aquell punt tenen sortida altres itineraris molt menys freqüentats: el corredor Estasén (amb neu i gel, un desnivell de 330 metres i un pendent de 50º com a màxim) i l'esperó sud (roca III i IV).
Al lloc anomenat Plan del Hospital hi ha actualment un hotel amb tots els serveis. La carretera fins allí és netejada diàriament als mesos d'hivern.

dijous, 11 de juny del 2009

18-19/07/09 Montardo


ELS CIMS I INDRETS MÉS SINGULARS DE CATALUNYA

VALL D’ARAN

MONTARDO 2834 m

Dies 18 i 19 de Juliol 2009

Trobada: El dia 18 a les 16 hores al aparcament “ Amplia Explanada “, del Pont del Ressec 2010 m., ja dinats.

Com arribar-hi: De Vielha per la C-142 cal arribar fins Arties, un cop dins del poble agafar una pista que remunta El Valarties, amb direcció el Pont del Ressec, on espot deixar el vehicle.

Itinerari: Des de l’aparcament, per el GR-11, anirem al refugi de la ( 1 ) Restanca (FEEC ) a on pernoctarem. El dia 19 assolirem el Montardo.

Temps de marxa: El dia 18, 3 hores de pujada, fins el refugi, el dia 19, 3 hores de pujada al Montardo.

Desnivell: El dia 18, desnivell 615 m. El dia 19 desnivell 524 m.

Dificultats tècniques: Mitjanes

A tenir en compte: Ens portarem el dinar així com la roba i calçat adequats a la temporada i el terreny previstos. La participació és voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar. Els dies 13 i 17 de Juliol, els vocals Sigfrid Saperas i Francesc Brugalada estaran en el local de la UEC de Barcelona, per fer les inscripcions.

( 1 ) Per la reserva del refugi ( 1/2 pensió ) últim dia el 13 de Juliol, places limitades.

La propera sortida els dies 11 i 12 de setembre, al Pallars Sobira, la Pica d’Estats ( 3140 m ), esta previst dormir en el refugi de Pinet (França)

COM ES EL MONTARDO

Com a la Val d’Aran tenen unes variants en el sistema municipal, direm que la població més propera a aquest cim es Arties, però la capital del municipi es Salardú, no obstant aquestes dues poblacions, junt amb Tredós, Bagergue, Gessa i Garós, formen la comunitat municipal anomenada Naut - Aran.
El Montardo és possiblement el cim més emblemàtic de la vall d'Aran. Montardo ve de l'aranès Mont Arto, que significa Parets esquerdades. Pujarem al Montardo des d'Arties. És una ruta fàcil però llarga. Part del recorregut transcorre pel parc Nacional d'Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici
El Montardo és un pic dels Pirineus Centrals. Té una alçada de 2.833,8 metres i per la seva vistositat i situació és una de les muntanyes més conegudes d'aquella comarca i de tot el Pirineu. Freqüentment és anomenat també Montarto.
Tot i l'austeritat del seu aspecte quan es mira des del Valarties és un cim que té una ascensió fàcil des del vessant sud. És per això que no es coneixen dades sobre la seva primera ascensió, ja que, tot i el fort pendent dels seus darrers cent metres, el cim és fàcilment accessible per un seguit de tarteres i pendents herbosos.
Als mesos d'estiu és assolit per nombrosos aficionats. Hi ha dos refugis (el de Ventosa i Calvell, a la Vall de Boí, i el de la Restanca, al capdamunt del Valarties) amb tots els serveis, que hi faciliten l'estada.
A l'hivern és també destinació de nombroses ascensions amb esquí de muntanya. Els descensos es fan gairebé sempre per la mateixa via de pujada (la Restanca), encara que n'existeixen itineraris –més difícils– per la vall de Rencules. També és molt difícil –a més de perillós– l'itinerari que remunta la cara nord.
Per la seva posició, una mica desplaçada de l'eix axial, és un mirador circular, esplèndid punt de vista de tota la Vall d'Aran. Per aquesta mateixa raó, és molt coneguda la seva imatge des del Pla.
El cim del Montardo és rocós i de no gaire grans dimensions, però, si el dia acompanya, ofereix una panoràmica immensa. Al nord destaca la Vall d’Arties i al seu fons el Tuc de Maubèrme, a l’oest el Tuc de Molières, l’Aneto, la Maladeta i el Posets, que també es deixa veure, just per sota tenim el Lac deth Cap deth Port i el de Mar, a redós del Refugi de la Restanca i el seu llac, per l’est destaca el Port de la Bonaigua, el Pic d’Amitges, el Tuc de Saboredo, el de Colomèrs o el de Ratera, mentre que pel sud, els cims que ens han acompanyat, Punta Alta, Besiberris, etc., segueixen sent presents.